Sense pèls en la llengua. El llibre roig de la llengua valenciana
14,95€
Ensaig de Voro López
(segona edició)
La percepció que els valencians tenim del valencià com a llengua singular, dins del seu diasistema occitanorromànic, ha existit sempre dins i fòra de terres valencianes. A hores d’ara i a pesar de l’intens adoctrinament dut a terme durant els últims 30 anys, l’idea de la denominada “unitat de la llengua catalana”, que s’ensenya com a única existent i científica, no ha quallat entre els valencians. Segons el CIS, a soles el 29,7 per cent dels ciutadans valencians considera que el valencià és un dialecte del català. Per contra, el 64,4 per cent creu que el valencià és una “llengua diferent i diferenciada del català”.
Sense perdre de vista un mètodo científic, que es fonamenta en els documents i fets històrics constatats, el filòlec i acadèmic Voro López , al redòs i l’acovil del gènero ensagístic, en un clim moltes voltes agre i unes atres en sorna valenciana, narra fil per agulla els fets que han dut al valencià a la minorisació i a ser qüestionat com a llengua.
Un fum de personages tan dispars com sant Vicent Ferrer, Fullana, Teodor Llorente, Pompeu Fabra, Alcover, Xavier Casp, Jordi Pujol, Zaplana o Lapesa desfilen per este llibre una miconiua allenegat i l’autor els despulla u a u, deixant a l’aire les seues virtuts i les seues vergonyes. Sense pèls en la llengua, al sà i al pla, en un valencià genuí i entranyable, Voro López parla de tots ells i d’institucions com la RAE, la RACV, el IEC, les falles, l’Universitat o la AVL; casi ningú ix sà i segur de la seua ploma convertida ara en espasa, ara en bisturí.
Descripció
Voro López Verdejo (autor de Sense pèls en la llengua. El llibre roig de la llengua valenciana)
L’autor de Sense pèls en la llengua. El llibre roig de la llengua valenciana naix en 1963, és natural de Pinedo i doctor en Filologia Valenciana per l’Universitat de Valéncia.
L’actual director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes “Lluís Fullana i Mira” de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és u dels principals referents del valencianisme llingüístic.
Ademés del seu Diccionari General de la Llengua Valenciana, López és autor d’obres com El parlar de l’Horta de Valéncia dins del dialecte apichat; La filosofía llingüística de Carles Salvador, Lluís Revest i Josep Giner; Tractat de mètrica valenciana; Proposta d’un “standard” oral Valencià o “For sale” i uns atres contes, entre unes atres.
Aixina mateix, destaca la seua aportació, com a director científic, en el corrector ortogràfic de la llengua valenciana, promogut per la RACV, i la seua proposta dels “criteris per a la flexió verbal en llengua valenciana”, aprovats per la mencionada Secció, que encapçala.