L’Alambor 2. Repensant Valéncia.

17,00

Llibre d’Òscar Rueda

‘Alambor’ és, per als llauradors, un rogle de pedres o terra que es fa entorn als arbres per a protegir-los o per a que retinguen
l’aigua de rec. Per als obrers, ‘fer alambor’ és arredonir o suavisar l’encontre entre dos plans que originàriament formaven un àngul
recte. Accepcions sugerents per al nom de la columna d’opinió que Òscar Rueda escriu en ‘Las Provincias’ des de 2014.

Este llibre constituïx la segona recopilació d’artículs de l’autor en el diari decà de Valéncia, en acabant de ‘L’Alambor. Cent reflexions valencianes’, aparegut en 2016. Un dietari de pensaments lliures que arreplega els escrits de Rueda apareguts en el periòdic entre setembre de 2016 i decembre de 2021.

Reflexions intemporals, en alguns casos; referides a l’actualitat immediata, en uns atres; i també al passat, com a font colectiva d’experiència que ha de servir per a forjar-nos un millor futur. Matèria de reflexió per a valencians conscients, en independència de la seua ideologia.

1 persona està veent este llibre/revista

Descripció

Òscar Rueda i Pitarque (autor de L’Alambor 2. Repensant Valéncia)

Ciutat de Valéncia, 1976

L’autor de L’Alambor. 100 reflexions valencianes és ingenier de Camins, Canals i Ports, Ingenier Geòlec i Ingenier Tècnic d’Obres Públiques per l’Universitat Politècnica de Valéncia. També és Especialiste Universitari en Prevenció de Riscs Laborals per l’Universitat de Valéncia.

Desenrolla la seua llabor professional en l’empresa privada, havent-se especialisat en el camp de l’ingenieria del trànsit i la coordinació de seguritat i salut. És també professor en el Departament d’Ingenieria de la Construcció i Proyectes d’Ingenieria Civil de l’Universitat Politècnica de Valéncia.

Associacionisme i liderage valencianiste

És secretari de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, Acadèmic de Número de la RACV, membre de la seua Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes i president fundador de l’associació cultural Casal Bernat i Baldoví.

També és president fundador de l’entitat Foment de les Lletres Valencianes, que té per objectius la difusió i conreu de la cultura i la llengua valenciana i que utilisa per ad eixos fins l’edició de llibres i revistes en el nostre idioma. A través d’ella, és actual copropietari del sagell editorial L´Oronella, que porta editats més de 200 llibres en llengua valenciana, i membre del consell de redacció de la revista «Lletrafaller».

Expert Universitari en Competència Professional per a l’Ensenyança del Valencià (UPV) i Professor de Llengua Valenciana per Lo Rat Penat, és l’actual Director dels Cursos de Llengua i Cultura Valenciana i Vicepresident de Formació de dita entitat.

Obra

Autor dels llibres Senyera valenciana. Símbol de llibertat (Ed. L’Oronella, 2013) i la seua versió en castellà La Senyera valenciana. Historia y simbolismo (Ed. Salamandra, 2017), ¿Té futur la normativa de l’idioma valencià? (Ed. Mosseguello, 2014) i L’alambor, Cent reflexions valencianes (Ed. L’Oronella, 2016). Participa també en el llibre colectiu Habitar Valéncia (Ed. Mosseguello, 2013) en la seua ponència en les Jornades dels Escritors de 2013, sobre el lèxic valencià en l’arquitectura i l’ingenieria civil.

Ha format part de l’equip redactor de la Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana (RACV-Lo Rat Penat, 2015), en calitat de coordinador.

Columniste en el diari Las Provincias, participa de forma habitual en les tertúlies de prosa de la AELLVA, en les quals ha presentat diversos treballs de narrativa curta, arreplegats en els llibres colectius Clams de futur i Clams front al silenci. Ha participat com a colaborador en l’Historia del Llevant UD, de Felip Bens i José Luis García Nieves. Colabora en les revistes Renou, editada per l’Associació Cardona Vives de Castelló, Lletrafaller i Solcant les lletres, la revista digital de la AELLVA.

Igualment, ha participat com a informant en el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la RACV, dirigit per Voro López.

Premis

Està en possessió de la Palma Dorada al valencianisme jovenil 2012, otorgada pel Grup Cultural Ilicità “Tonico Sansano” d’Elig; de la Creu de Sant Jordi, otorgada pel Capítul de Cavallers del Centenar de la Ploma en 2013; i del premi Fadrí – Josep Mª Guinot de les Lletres Valencianes, otorgat per l’Associació Cultural Cardona Vives de Castelló en 2014.

En 2014 fon declarat Escritor de l’Any per la AELLVA.