Flor de Maig

14,95

Novela de Vicent Blasco Ibáñez
(Edició d’Antoni Ruiz Negre)

Flor de Maig, la segona novela de Vicent Blasco Ibáñez, se publicà per entregues –igual com Arròs i tartana– en el diari republicà El Pueblo, que dirigia ell mateix. Representa la confirmació de Blasco Ibáñez com a escritor naturaliste, formant part d’un moviment lliterari al qual s’adscriuen, entre uns atres, Benito Pérez Galdós o Alas Clarín. I és que esta segona obra d’ambient valencià de l’insigne noveliste és una expressió manifesta del trencament en el realisme burgués que uns atres autors venien presentant en anterioritat a l’hora de descriure a la societat del seu temps. Flor de Maig és, aixina puix, un retrat lliterari d’El Cabanyal en la segona mitat del sigle XIX. I dit retrat, lluntà a qualsevol idealisació d’este poblat marítim de Valéncia, reflectix la crua realitat en la qual han de batallar els seus habitants –la majoria dels quals se presenten humils–.

El dramaturc i escritor Antoni Ruiz Negre és l’autor de la present edició en llengua valenciana.

Descripción

El mercat és un enclau fonamental en l’obra de Blasco Ibáñez; l’autor el coneixia per dins. © Biblioteca Valenciana

Vicent Blasco Ibáñez

Blasco Ibáñez (Valéncia C., 1867-Menton, 1928) és el màxim representant del naturalisme lliterari en llengua castellana. Entre la seua prolífica i extensa obra destaca especialment la seua colecció de «noveles valencianes», entre les quals, ademés de la present Flor de Mayo, se troben unes atres com La barraca, Cañas y barro o Arroz y tartana.

Encara que Blasco era valenciaparlant, escrigué de forma majoritària en castellà, a excepció d’alguns diàlecs i relats curts per a l’almanac de Lo Rat Penat, complint aixina en la petició del seu amic Constantí Llombart.

No obstant, la fonda impronta que l’autor ha deixat en l’imaginari colectiu valencià va més allà de la seua producció lliterària. Blasco fon també un fervent republicà i moltes de les seues idees encara troben resò en l’actualitat. Participà activament en la I República espanyola i s’opongué a la dictadura de Primo de Rivera. Muigué en Occitània, llunt de la seua Pàtria i en declarar-se la II República el seu fèretre fon traslladat des de Menton fins al Cap i Casal, a on fon rebut per una fervent i multitudinària massa de valencians.

Compartix esta pàgina: