Els llibrets de falla

9,75

Josep Bernat i Baldoví

(Edició de Felip Bens i Juli Amadeu Àrias)

Des de la publicació en 1855 del primer llibret de falla a càrrec de Josep Bernat i Baldoví estes publicacions s’han transformat de manera manifesta i notòria. L’any 1858 es prohibí la plantà de la Falla del Teatre Principal —dedicada obertament a un dels pecats capitals: la gula; i també a criticar les desigualtats socials en la ciutat—, a que corresponia el llibret d’eixe any, que sí es publicà; d’ahí que el mateix llibret en llaugeres modificacions —tipogràfiques; no substancials de contingut— es publicà també a l’any següent.

Descripción

Josep Bernat i Baldoví

Bernat i Baldoví naixqué en Sueca l’any 1809, en el sí d’una família benestant i vixqué en un context històric que representà el trànsit d’una societat predominantment feudal a una atra capitalista. De fet naixqué en mig d’una situació revolucionària i antifeudal. Naixqué el 19 de Març d’aquell any, com si estiguera predestinat a ser un personage cabal per al desenroll de la festa fallera, en l’impuls que per ad ella representà l’aparició del llibret de Falla, del qual el suecà, de malnom El Sort o la Musa del Xúquer, fon l’inventor conforme el coneixem hui. Això succeí el mateix dia que el suecà celebrava el seu 50 natalici. Com si es tractara d’un homenage o d’alguna càbala, el primer llibret de l’història de les Falles, signat per ell, recorria els carrers de Valéncia el mateix dia que Bernat complia mig segle.

Compartix esta pàgina: