Ampar, sense forces

14,95

Vicent Josep Escuder

Diuen que dins dels nostres recorts s’amaguen certes oportunitats. Que descobertes al seu temps podrien refer la nostra vida. Que mai es perden per a sempre. Que tots tenim les mateixes oportunitats de trobar-les.

Ampar no és que siga especial. Tot lo contrari. Ella ha vixcut sa vida com li han permés les circumstàncies, lluitant contra adversitats pel simple fet de ser dòna, que hui no entendríem. Pero igual s’arriscà en vàries ocasions. Tant, que aplegà a perdre a gent molt pròxima i volguda.

¿Qué passaria si de repent la vida es transformara en monòtona i amarga? ¿Cóm l’afrontaríem si decidírem un dia buscar en els recorts eixes possibles solucions? Encara estàs a temps. Com Ampar. Fins que et queden forces.

1 persona està veent este llibre/revista

Descripció

Vicent Josep Escuder i Bisbal

La vida de l’autor de Ampar, sense forces  transcorre, casi per complet, entre Catadau i Llombay.

A voltes, quan no escriu, li agrada treballar en les mans. Li enchisa plantar i cuidar plantes, vore-les créixer i retallar-les.

La seua primera novela fon Vinatea, honor, justícia i llibertat, premi Adlert de novela en els CXXXII Jocs Florals de Lo Rat Penat, l’any 2015. Ha conseguit tres reconeiximents més: en Harolt, sense por, premi Feases de novela ex aequo en 2020, otorgat per l’entitat El Piló de Burjassot; el mateix premi en Ampar, sense forces en l’edició de 2021 i el premi Manuela Solís Claràs de l’Institut d’Estudis Valencians en A les portes d’Ucro, que guanyà en 2020.

Possiblement ara dorm com un coala, pero no pot enganyar a ningú. Ve a coincidir que, als pocs dies d’acabar una novela, algú toca a la porta i s’instala dins dels seus ensomis. Pero no es queixa. Està fent molts bons amics i coneixent a molta gent. La qui ho du pijor és la seua dòna, a la qual vol demanar perdó i comprensió quan lligga la present biografia.