Tractat de les mules

9,75

Manuel Dieç

(Edició de Vicent Lluís Simó Santonja)

El Llibre de Menescalia de Manuel Dieç es convertí en el XV i a lo llarc del XVI en l’obra de referència en la medicina dels equins. Fon el primer treball d’estes característiques en relacionar el cavall en l’Astronomia-Astrologia.

L’obra es compon de dos parts: el Llibre dels cavalls, la més extensa, i el Tractat de les mules, l’aportació més original. Escrit entre 1424 i 1436 es traduí al castellà, aragonés, portugués, català, napolità, francés… i és citat com a referent en obres impreses en París, Mèxic, Bolonya o Núremberc.

La guerra es fea en cavalls i els cavallers, en la fragor del combat, no tenien facilitat per a trobar un menescal (veterinari) que atenguera les malalties de l’animal. L’obra va dirigida als menescals, pero sobretot als jóvens cavallers.

Descripción

El Tractat de les mules i Manuel Dieç

El Tractat de les mules va dirigit als cavallers que, més majors, han canviat el cavall per la mula, que té un caminar més pla. Una atra obra del Sigle d’Or valencià, prou desconeguda i poc accessible, ara a l’alcanç dels valencians de hui.

Manuel Dieç, l’autor del Tractat de les mules, naixqué a finals del sigle XIV. Fon un notori i importany cavaller de l’época. Formà part de la delegació valenciana de sis embaixadors que estigueren junt als tres compromissaris del Regne de Valéncia en el Compromís de Casp en 1412. Nomenat Majordom de la Cort, acompanyà al rei Alfons el Magnànim en la campanya de Nàpols. Ostentà la Balia del castell i la Vall d’Uxó en morir Jordi de Sant Jordi. El trobem en les Corts Generals de 1435-1436 i en les Corts del Regne dee Valéncia de 1417-1418, 1428 i 1437-1438.

Escritor pertanyent al Sigle d’Or valencià, formà part del grup selecte de prohoms del moment.

 

Compartix esta pàgina: