Sònnica la cortesana

14,95

Novela

«Les promeses entusiàstiques fetes en la nostra joventut nos acompanyen sempre com un remordiment si no les complim. Moltes voltes, estés en la plaja a l’ombra d’una barca o en els canyars que voregen les séquies de l’horta, al vore sobre el blau de l’horisó el puig roig de Sagunt i els seus baluarts grocs, prometí a la ciutat heroica que escriuria una novela descrivint el seu sacrifici», apuntà Blasco Ibáñez sobre Sònnica la cortesana.

El llibre està ambientat en el Sagunt de 219-218 a. C. En esta històrica ciutat valenciana, el grec Acteó escomença una relació en Sònnica, «la cortesana» o «la rica», també oriünda de Grècia. Posteriorment, Acteó participarà en la defensa morvedrina front al siti dels cartaginesos i se n’anirà a Roma a demanar auxili.

El dramaturc i escritor Antoni Ruiz Negre és l’autor de la present edició en llengua valenciana.

Descripción

Vicent Blasco Ibáñez

Blasco (Valéncia C., 1867-Menton, 1928) és el màxim representant del naturalisme lliterari en llengua castellana. Entre la seua prolífica i extensa obra destaca especialment la seua colecció de «noveles valencianes», entre les quals, ademés de la present, se troben unes atres com La barraca, Flor de Mayo, Cañas y barro o Arroz y tartana.

Encara que Blasco era valenciaparlant, escrigué de forma majoritària en castellà, a excepció d’alguns diàlecs i relats curts per a l’almanac de Lo Rat Penat, complint aixina en la petició del seu amic Constantí Llombart.

No obstant, la fonda impronta que l’autor ha deixat en l’imaginari colectiu valencià va més allà de la seua producció lliterària. Blasco fon també un fervent republicà i moltes de les seues idees encara troben resò en l’actualitat.

Muigué en Occitània, llunt de la seua Pàtria i en declarar-se la II República el seu fèretre fon traslladat des de Menton fins al Cap i Casal, a on fon rebut per una fervent i multitudinària massa de valencians.

Compartix esta pàgina: