Constantí Llombart. Biografia íntima

9,75

Ramon Andrés Cabrelles

(Edició de Juli Amadeu Àrias)

Víctima de la mateixa desmemòria i desafecte que combaté durant tota sa vida, Constantí Llombart és una figura fonamental en l’història de la continuïtat de l’identitat valenciana: republicà federal, escritor, periodiste, editor, fundador de Lo Rat Penat, de L’Oronella i, sobretot, esperó de la Renaixença Valenciana.

Anys despuix de la seua mort, en l’any 1952, el seu discípul Ramon Andrés Cabrelles recull i preserva de l’oblit tots estos aspectes en una biografia íntima que és, ademés, un anecdotari impagable de la Valéncia de finals del segle XIX. Constantí Llombart. Biografia íntima és el document més valuós que existix per a conéixer la personalitat d’este valencianiste incansable que feu famós el seu lema «tot s’ho mereix Valéncia. Per a Valéncia tot».

Descripción

Paraules de Ramon Andrés Cabrelles sobre Constantí Llombart:

«A Llombart no hi ha que jujar-lo per la seua llabor poètica, encara que esta és copiosa i important, ni per les seues obres en prosa, fruit principalment de pacients treballs d’investigació. Quan la figura es destaca en tota sa grandea és quan se li considera baix l’aspecte de promotor de la Renaixença lliterària valenciana.

Sense la seua creació de Lo Rat Penat i dels seus Jocs Florals que estimularen i coontinuen estimulant als nostres poetes i escritors; sens el fervor en el qual eixercí el seu apostolat atraent a la seua causa a tota la joventut que tenia tracte en les muses, els poetes festius valencians haurien continuat escrivint en estil descuidat sobre assunts banals i en ortografia castellana.

El rei d’allò, el seu model, hauria sigut sempre Bernat i Baldoví i pot assegurar-se que ni Teodor Llorente hauria forjat eixa joya que es diu Llibret de Versos ni les Lletres Vernàcules s’haurien enriquit en el capdal de llibres que nos llegaren els poetes desapareguts ni este capdal seria incrementat pels nostres moderns vats.

Encara nos mou i alena la força espiritual d’aquell somiador del qual, la seua única ambició, fon conseguir que la nostra llengua es conservara en tota la seua purea i l’exaltació de les glòries i la grandea de nostra Pàtria Valenciana. Ben mereix per això que es conserve la seua memòria».

Compartix esta pàgina: