L’Alambor. 100 reflexions valencianes

10,00

Llibre d’Òscar Rueda

‘Alambor’ és una bonica paraula valenciana tant per la seua etimologia, d’indubtable raïl aràbiga, com per la seua polisèmia. És, per als llauradors, un rogle de pedres o terra que es fa a l’entorn dels arbres per a protegir-los, o per a que retinguen l’aigua de rec. És, també, en llenguage arquitectònic antic, l’increment d’inclinació d’una paret o mur per a aumentar la seua secció i, per tant, la seua resistència. I en el llenguage encara viu dels nostres obrers, “fer alambor” és arredonir o suavisar l’encontre entre dos plans que originàriament formaven un àngul recte. Accepcions ben sugerents, totes elles, per a servir de nom a la columna d’opinió que Òscar Rueda escriu cada divendres en el diari Las Provincias.

Este llibre arreplega cent artículs, cent reflexions valencianes publicades per l’autor en el diari decà de Valéncia. Reflexions intemporals, en alguns casos; referides a l’actualitat immediata, en uns atres; i també, moltes, al passat, entés com a font colectiva d’experiència que ha de servir per a forjar-nos un millor futur. Pero sempre destilant un valencianisme simbòlic i existencial que es pretén tranquil, conscient, cívic, transversal. Apte per a tots els públics.

1 persona està veent este llibre/revista

Descripció

Òscar Rueda i Pitarque (autor de L’Alambor. 100 reflexions valencianes)

Ciutat de Valéncia, 1976

L’autor de L’Alambor. 100 reflexions valencianes és ingenier de Camins, Canals i Ports, Ingenier Geòlec i Ingenier Tècnic d’Obres Públiques per l’Universitat Politècnica de Valéncia. També és Especialiste Universitari en Prevenció de Riscs Laborals per l’Universitat de Valéncia.

Desenrolla la seua llabor professional en l’empresa privada, havent-se especialisat en el camp de l’ingenieria del trànsit i la coordinació de seguritat i salut.

Associacionisme i liderage valencianiste

És secretari de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, agregat colaborador de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV i president fundador de l’associació cultural Casal Bernat i Baldoví .

També és president fundador de l’entitat Foment de les Lletres Valencianes, que té per objectius la difusió i conreu de la cultura i la llengua valenciana i que utilisa per ad eixos fins l´edició de llibres i revistes en el nostre idioma. A través d’ella, és actual copropietari del sagell editorial L´Oronella, que porta editats més de 200 llibres en llengua valenciana, i membre del consell de redacció de la revista «Lletrafaller».

Expert Universitari en Competència Professional per a l’Ensenyança del Valencià (UPV) i Professor de Llengua Valenciana per Lo Rat Penat, és l’actual Director dels Cursos de Llengua i Cultura Valenciana i Vicepresident de Formació de dita entitat.

Obra

Autor dels llibres Senyera valenciana. Símbol de llibertat (Ed. L’Oronella, 2013) i la seua versió en castellà La Senyera valenciana. Historia y simbolismo (Ed. Salamandra, 2017), ¿Té futur la normativa de l’idioma valencià? (Ed. Mosseguello, 2014) i L’alambor, Cent reflexions valencianes (Ed. L’Oronella, 2016). Participa també en el llibre colectiu Habitar Valéncia (Ed. Mosseguello, 2013) en la seua ponència en les Jornades dels Escritors de 2013, sobre el lèxic valencià en l’arquitectura i l’ingenieria civil.

Ha format part de l’equip redactor de la Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana (RACV-Lo Rat Penat, 2015), en calitat de coordinador.

Columniste semanal en el diari Las Provincias, participa de forma habitual en les tertúlies de prosa de la AELLVA, en les quals ha presentat diversos treballs de narrativa curta, arreplegats en el llibre colectiu Clams de futur. Ha participat com a colaborador en l’Historia del Llevant UD, de Felip Bens i José Luis García Nieves. Colabora en les revistes Renou, editada per l’Associació Cardona Vives de Castelló, Lletraferit i Solcant les lletres, la revista digital de la AELLVA.

Igualment, ha participat com a informant en el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la RACV, dirigit per Voro López.

Premis

Està en possessió de la Palma Dorada al valencianisme jovenil 2012, otorgada pel Grup Cultural Ilicità “Tonico Sansano” d’Elig; de la Creu de Sant Jordi, otorgada pel Capítul de Cavallers del Centenar de la Ploma en 2013; i del premi Fadrí – Josep Mª Guinot de les Lletres Valencianes, otorgat per l’Associació Cultural Cardona Vives de Castelló en 2014.

En 2014 fon declarat Escritor de l’Any per la AELLVA.