La vida de Jesús (III)

14,95

Isabel de Villena

(Edició de Miquel Estellés)

Els diversos autors, editors i traductors de les Vita Christi publicades a lo llarc de l’història tenen com a intenció fonamental acostar el mensage de Jesús als creents del moment en el que s’escriu, fonamentant-se en les Sagrades Escritures i en la Tradició de l’Iglésia (no és una atra cosa diferent lo que fan els evangelistes en els quatre texts canònics, només que ells es fonamenten en la tradició oral provinent del testimoni d’aquells que convixqueren en Jesús).

No tenim els quatre evangelis en la llengua clàssica valenciana, desapareguts pel fòc inquisitorial, pero podem contar en esta joya de la Vita Christi de Sor Isabel de Villena com a document a on assaborir les ensenyances de Jesús de Nazaret, mes que no es tracte d’un evangeli canònic. En alguns casos també, com és el present, els autors pretenen que la seua obra siga inteligible per mig de la llengua que parlen els destinataris. El nostre treball només pretén molt modestament un poquiu d’açò últim: respectant íntegrament el mensage, acostar el llenguage valencià d’una dòna culta del sigle XV al parlar dels valencians de hui i en especial a valencians no erudits, sense llevar-li el seu sabor antic.

1 persona està veent este llibre/revista

Descripció

Isabel de Villena

L’autora de La vida de Jesús, Sor Isabel de Villena (Valéncia 1430-1490), fon la filla borda de l’aristócrata Enric de Villena. Als 4 anys quedà al càrrec de sa tia i cosina de Maria de Castella, muller del rei Anfós III de Valéncia. S’educà en la lliberal cort del Magnànim i als 15 anys prengué els hàbits de les Clarisses i entrà en clausura en La Trinitat de Valéncia. És en este moment quan canvia el seu nom Elionor Manuel per Isabel.

Dòna culta i refinada, l’any 1463 fon nomenada abadesa del convent que havia fundat la reina Maria. Tingué una fecunda relació lliterària en l’escritor Jaume Roig, mege i administrador del convent, a través del qual conegué fondament l’ebullició cultural de la Valéncia del XV.

Dos obres seues han aplegat als nostres dies: el Speculum Animae (Espill de l’Ànima, atribuït), en llatí i valencià, i la Vita Christi que es publicà gràcies a la seua successora com a abadesa, Aldonça de Montsoriu i per petició d’Isabel la Catòlica.