La terra del che (I)

9,75

Joaquim Martí Gadea

(Edició de Juli Amadeu Àrias)

La Terra del Che és, segons l’etnòlec i historiador Daniel Sala, l’obra que permet catalogar a Joaquim Martí Gadea com a folcloriste valencià de primer orde. L’obra és un compendi arbitrari de dites, refranys, personages, tradicions i curiositats del Sénia al Segura. El ‘retor de Mislata’ l’escrigué en el simple propòsit d’entretindre i de guardar en la memòria colectiva un grapat de chicotetes històries que, en conjunt, ilustren la forma de ser i de viure dels valencians de vàries époques. La primera edició de l’obra és de 1906; dos anys despuix es reedità exactament igual i en 1912 ixqué una tercera edició, ampliada en dos volums. Encara es reeditaria una atra edició del segon volum en 1916, quatre anys abans de la mort de l’autor.

Descripción

Joaquim Martí Gadea (autor de La Terra del Che)

Martí Gadea (Balones, 1837 – Mislata, 1920), autor de La Terra del Che, naixqué en el sí de la família ‘de la Cota’. Moltes de les seues ‘aficions’ per la cultura popular són conseqüència de les seues relacions familiars, especialment en el seu yayo Toni. Son pare, Chimet, no tingué l’oportunitat d’estudiar pero en Balones (el Comtat) era considerat un ‘home bo’ i de gran ‘inteligència natural’.

Aixina puix, Chimet es preocupà perque el seu fill sí fruïra del saber de l’ensenyança. Martí Gadea es vinculà a l’Església Catòlica ben pronte. De chicotet fon acòlit, als dèsset anys ingressà en el Seminari Conciliar de Valéncia i allí estudià els dos últims cursos d’Humanitats, els tres de Filosofia, els quatre de Teologia i un curs de Cànons. Fon ordenat sacerdot en 1865.

En acabant de diverses destinacions obtingué la rectoria de Mislata i en eixe poble de l’Horta de Valéncia permaneixqué 38 anys, vinculat a la parròquia de la Mare de Deu dels Àngels. Ademés de  La Terra del Che, Martí Gadea és autor de L’encisam de totes herbes; Caps i Centeners; Burrimàquia Alacantina; Trossos i mossos. O retalls de la nostra terra, entre unes atres. També elaborà el Diccionario General Valenciano-Castellano que, a pesar de basar-se en el de la Real Acadèmia Espanyola, pretengué ser el diccionari valencià més complet fins al moment.

Compartix esta pàgina: