Ètica a Nicòmac

9,75

Aristòtil. Versió de Brunetto Latini i traducció de Guillem de Copons.

(Edició de Felip Bens / Mònica Aroca)

L’Ètica a Nicòmac, com explica Mònica Aroca en l’introducció, és una obra clau per a la cultura occidental. Escrita per Aristòtil en el sigle IV a.C. és, segurament, el text més reproduït i estudiat en l’història de la filosofia.

Entre 1260 i 1268 Brunetto Latini, florentí i mestre de Dant, escrigué en francés el Llibre del Tesor, un compendi enciclopèdic dels més diversis coneiximents de l’época, en el qual inclogué la seua particular versió, abreviada, de l’Ètica. L’obra fon tot un èxit en el seu temps i es realisaren traduccions a l’italià, al castellà i al valencià… En 1418 Guillem de Copons traslladava el Tesor complet a la llengua valenciana, incorporant al nostre Sigle d’Or un text que havia devingut fonamental per a la cultura europea. L’Ètica d’Aristòtil, en versió de Latini, en la traducció valenciana de 1418. Un autèntic lux.