Els malcasats de Valéncia | La força de l’interés
15,00€
Els malcasats de Valéncia (Guillem de Castro)
La força de l’interés (Gaspar Aguilar)
Gaspar Aguilar i Guillem de Castro no són figures aïllades en el temps que els pertocà viure, a cavall dels sigles XVI i XVII, per quant formaren grup notable en noms tan sonors com Rei d’Artieda, Francesc Tàrrega, Carles Boïl o Cristòfol Virués; tots ells valencians, notables dramaturcs, autors d’extens repertori, hòmens claus en els círculs culturals regnícoles i inclús peninsulars, que coincidiren en el temps, i encara alguns en el tracte personal, en figures tan rellevants com el propi Lope de Vega a lo llarc dels huit anys que este vixqué en la capital del Regne de Valéncia.
En la present edició, a través de la versió en llengua valenciana d’Antoni Ruiz Negre, donem nova llum a dos magistrals comèdies: Els malcasats de Valéncia, de Castro, i La força de l’interés, d’Aguilar, que, escrites originalment en castellà, mereixen un lloc d’honor entre les lletres valencianes.
Descripció
Guillem de Castro i Bellvís
Naix en la ciutat de Valéncia en 1569. De família noble i ben relacionada, en 1592 ingressa en l’Acadèmia dels Nocturns, en el seudònim de Secreto, i entra en contacte en els principals poetes i dramaturcs valencians. Transcorreguts uns anys en Nàpols, retorna a Valéncia, i en 1616 crea l’efímera Academia de los Montañeses del Parnaso.
En 1618 imprimix dotze comèdies, entre les que es troben Las mocedades del Cid, Los mal casados de Valencia o El curioso impertinente, i busca el mecenage de l’alta noblea. Se trasllada en 1619 a Madrit, a on participa en justes poètiques i seguix imprimint i representant les seues obres. Mantingué una estreta relació en Lope de Vega, i es feu un lloc en el mercat teatral i el prestigi de la Cort, si be la seua situació econòmica patí altibaixos. Morí en la capital castellana en 1631.
Gaspar Honorat Aguilar
Naixqué en la ciutat de Valéncia en 1561. Manifestà afició per les lletres des de jove, i eixercí de secretari de nobles com el vescomte de Chelva o el duc de Gandia. Fonu dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns en 1591 (en el seudònim de Sombra) a pesar de no ser noble ni membre de l’oligarquia urbana, com ho era la majoria dels acadèmics.
Ademés de la seua poesia en castellà i valencià, destaquen les seues comèdies, alabades per Lope de Vega o Cervantes, com El mercader amante, La fuerza del interés o El gran Patriarca don Juan de Ribera. La defensa dels mèrits personals front al llinage, a pesar de que a sovint l’interés triumfa sobre la virtut, amera les seues obres. Aguilar faltà en la seua ciutat natal en 1623.
