La rata penada, símbol del Regne de Valencia
Els orígens de la rata penada heràldica valenciana, van lligats a la Senyera. La Senyera era una bandera civil, pròpia dels regnícoles, dels valencians. Pero també era una bandera real, en tant que rei del regne al qual representava l’ensenya tricolor. Per això a algun jurat o a algun heralt se li ocorregué situar dalt de l’asta de l’estandart un emblema propi del monarca: el caixco, en el drac alat. Est animal degué de ser un símbol parlant (d’Aragó: dragó) i fon adoptat per Pere II El Ceremoniós, un gran monarca de baixa estatura, que guanyava altura posant-se dalt del cap el drac, en les ales esteses.
A lo llarc del segle XV, la figura del drac o vibra anà evolucionant en terres valencianes, fins a convertir-se en la rata penada, d’ales amples. De fet, els valencians identificaren al drac com una rata penada en els documents que detallen les despeses de construcció de les torres de Quart: en 1448 es parlà de “deboxar e pintar dos Rats Penats” que devien ser tallats en pedra. Segurament es tractava d’escuts de tarja en timbre real —és dir, el de blasó barrat inclinat—, en elm en la cimera del drac-alat, el que hui és l’escut de la Generalitat Valenciana. Encara més: quan les torres estaven acabades, la Fàbrica de Murs i Valls pagà “un convit o dinar que fiu per als mestres e piquers e altres de les Obres de Murs e Valls per certes obres que són estades fetes e closes en dit Portal de Quart així del Rat Penat, senyals reals com altres obres…”. La senyal real, com ya se sap, era l’escut de rombo o cairó coronat.
El mateix any de 1448, l’artiste Pisanello feu el retrat del rei Alfons III El Magnànim, posant un rat penat coronat en el seu caixco. És possible que, en realitat, el drac alat fora transformat en un rat penat per iniciativa de l’artiste o del propi monarca; pero també ho és que Alfons, un rei que es sentia molt lligat als valencians, ho fera com un homenage al seu principal Regne, el que li donà més diners i hòmens per a les seues campanyes en Itàlia. En la clau de l’arc de la Capella de Sant Jordi, que el mateix rei Alfons III feu en el Monasteri de Poblet, com a ex-vot per la ràpida conquista del Regne de Nàpols, en 1452, figura un drac alat, en les ales esteses, que pareix talment un rat penat. Un atre eixemple d’esta image barreja de drac i de rat penat és una escultura que es conserva en l’arc d’entrada de la capella del castell de Xàtiva a on està soterrat l’infant Jaume d’Urgell. El pas d’una simbologia a una atra era molt fàcil.
La figura del drac alat, que fon utilisada pels reis d’Aragó fins a Ferrando II El Catòlic, quedà clarament identificada en terres valencianes com la rata penada. Pero ací els valencians se singularisaren: mentres que en els atres estats de la Corona d’Aragó la simbologia del drac anà abandonant-se, en Valéncia es va reforçar. ¿Per qué? La rata penada, com ya va explicar García Moya, simbolisaria la vigilància contra els enemics musulmans, en els quals el Regne de Valéncia tenia frontera, primer en Granada, a través del despoblat regne de Múrcia, i després en els corsaris berberiscs. I ausades que la lluita contra els pirates nortafricans fon llarga i dura, com ho testimonien encara hui les festes de La Vila (La Marina Baixa, Valéncia).
La Senyera estaria arrematada, en absoluta seguritat, per un drac alat o un rat penat a finals del segle XV. En 1503 es pagà a un orfebre el treball de fer “la simera e rat penat de la bandera nova que ara de present ha fet la ciutat”. El rat penat era tan notori que la Senyera era coneguda com la “bandera del rat penat” pel poble i per cronistes com Martí de Viciana. En eixa época, el rat penat es feu tan popular que es feren banderes valencianes incorporant-lo, en el lloc de la corona, sobre la franja blava, representant-lo“como lo han sido hasta la época presente en las enseñas militares”, segons el testimoni de croniste Jerónimo de Blancas i que s’ha perpetuat en els estandarts coneguts com les banderoles del Còrpus.
Ya en el segle XVII, el rat penat s’incorpora a l’escut del regne i ciutat de Valéncia. Per tant, l’escut actual del Regne de Valéncia, oficialisat a través del de la Generalitat Valenciana, i el de la ciutat de Valencia són essencialment el mateix: drac alat o rat penat, corona i quatre barres. Pero el de la capital és més propi, puix mentres que el primer deriva del que els heraldistes aragonesos traçaren per al rei Pere II, el segon fon obra d’estudiosos valencians, remarcant la corona i incorporant el rat penat, que es va convertir en una simbologia valenciana: els escuts de tantes poblacions, com Vilafamés o Alboraya, aixina ho certifiquen. També el tingué per dret propi la ciutat de Morvedre*, fins que uns edils —que suponem que serien catedràtics d’heràldica— l’han llevat sense més explicació que la que podem trobar en el fet de lluïr la bandera de les quatre barres nuetes com a estandart del seu poble.
Els cronistes valencians del XVI i XVII tingueren un interés especial en lligar el rat penat a Jaume I, explicant que un d’estos animalets feu niu en la seua tenda, o be perque l’enarboraren els musulmans vençuts. Era una manera de buscar, i trobar, un significat a la simbologia heràldica que ya tenia una important antigor. Per mimetisme en el Cap i Casal, ya en el segle XVIII, algunes poblacions adoptaren efímerament l’emblema singularisador del rat penat, com Barcelona o Mallorca. En tot cas, el símbol aparegué en Valencia, a on s’ha perpetuat, i fon creació d’heralts i heraldistes valencians.
Quan Constantí Llombart creà la seua Societat d’amadors de les Glòries Valencianes, no trobà tòtem més valencià que Lo Rat Penat com a emblema de la nova entitat. En 1707, quan D’Asfeld, l’incendiari de Xàtiva i el bochí del nostre poble, manà picar les corones dels escuts de les muralles de Valencia, també desfaria alguns rats penats. Raó de més per a reivindicar-lo enguany, que recordem la gloriosa marcha de Joan Batiste Basset que, en uns quants fusells i uns tambors, alçà un eixèrcit en La Marina i en La Costera per a defendre la causa del seu rei, Carles III, archiduc d’Austria.
* El dret propi de Sagunt a lluïr el rat penat en la corona deriva del fet que l’antiga Morvedre era l’unica ciutat del Regne fora dels llímits forals de la ciutat de Valéncia, que tenia l’obligació de “seguir a la Senyera” en cas de guerra sense orde directa i expressa del rei. Morvedre i Valéncia organisaven, per tant, les “forces d’intervenció ràpida”, diríem fent us d’una expressió moderna, en cas d’atac al Regne. Les atres ciutats podien excusar-se fins que el monarca donara les órdens.
©Antoni Atienza / publicat en Lletraferit nº79
