El Tirant de Bequelar

Hem pogut vore la película del Tirant lo Blanch, que passat pel filtre de la coentor es diu Tirante el Blanco i, francament, la cosa és molt discutible.
Per als llectors de la novela la reducció vodevilesca de Vicente Aranda pot resultar excesiva. El personage central, l’héroe Tirant, pert lo que de tridimensional li dibuixà Martorell i queda minimisat a príncip de Bequelar, aquell de les galletes, fins a fer-se antipàtic i inclús tangencial, prescindible. Les escenes bèliques… en fi, que vostés si la veuen podran fer el juí estètic que consideren, pero els recomanem una cosa: si de veres volen fer justícia al nostre clàssic més reconegut, a la joya lliterària dels valencians, lligguen la novela i obliden a Aranda. Tenen una magnífica edició en llengua valenciana actual al seu abast en la que no perdre ni una gota de la fruita sucosa i esplèndida que és Tirant lo Blanch, publicada per l’editorial L’Oronella. I no obliden, ademés, que tindran un llibre que els acompanyarà tota la vida. La película, no s’enganyen, al cap d’una hora
no és més que un malson que es pert entre el fum dels cigarrets en el
bar més pròxim. Perque necessitaran una copa.

Josep Vicent Miralles