|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
Valéncia Ciutat: el funeral perpetu. Està Mamà Gran sembrant funerals. A cada pont en flors i a cada metro cúbic de formigó blanc correspon un cadàver, és l'estigma de ser clàssics. A cada díptic colorit que canta les excelències del Cap i Tramoya, correspon un barri i la pols d'un barri que a pesar d'estar trencat, qué curiós, trau el crit sancer. Facen la prova i voran cóm existix ara mateix un avenc que s'abisma en crueltat entre la Valéncia de l'image i la del tacte, la de cada dia, la que viuen centenars de mils de persones que mai patronejaran l'Alinghi, ni es mamaran com a príncips rusos en la coberta del Queen Elizabeth, ni donaran benediccions urbi et orbi, ni, molt manco, es faran millonaris en les plusvalues que genere la requalificació de res ni, ya que estem, votaran el text que els ha de regir uns atres vint anys -- que no son nada y que febril la mirada , pero fot i de quina forma--. Els dic que facen la prova. Vagen a Patraix a preguntar si volen viure junt a una subestació elèctrica o junt al monstre del Virgen del Consuelo . Pregunten qué tal estan els qui visiten al siquiatra, dormen en pastilles, es reclouen darrere de finestres sempre tancades, tenen restes quirúrgiques en els seus contenedors o han caigut malalts de fibromiàlgia. O als qui han vist Vagen al Cabanyal i al Canyamelar a preguntar qué tal es viu tenint per veí a l'abandó, el chantage, l'heroina com a secreta força de choc i la desídia municipal, quan no l'oberta animadversió --drama bessó viuen els llauradors de l'horta de Campanar, com abans el varen viure els de la hui zona rica de l'avinguda de les Corts--. Trist deu ser resar quan Deu té sordera selectiva i no li apleguen sino les adulacions de l'enemic. Els veïns dels poblats marítims viuen a l'espera de que aplegue el seu particular mur de la vergonya a partir-los el barri i l'ànima, a destruir una forma de ser i de reconéixer-se per a major glòria dels senyors del taulell. Tornant al tema pecuniari, conta el president de Salvem el Cabanyal que els oferixen indemnisacions a 500 euros el metro quadrat; glòria eterna als economistes municipals en Si encara no està cansat de mirar i preguntar en la ciutat de les maravelles, adinse's en I si encara els queda un bufit d'energia vagen a un ple municipal. Voran les pancartes de "Con Rita, Valencia Avanza" misteriosament penjades des del principi dels temps i als de les palmes arraïmats en els palcs, mostosos i altius, quí sap si divins. Esta ciutat està convertint-se en un lloc cada vegada més inhòspit, menys humà. Mentres la vivenda puja un 131%, no els sous, clar, mentres proclamem que és la millor ciutat del món i la més desijada i la més moderna i el sursum corda , la gent dels barris afronta un destí incert i centenars de jóvens (un 86% més que l'any passat) es veuen abocats a l'estranyament pel delit de ser jóvens (conta Galeano que no tornaran fins que no puguen demostrar certament que són vells). La ciutat és un funeral viking, una barca sense rumbo que s'adinsa en la foscor envoltada de llums i pètals que no donen per a cobrir més que un ossari i unes armes rovellades. 03-05-06 Publicat en Levante-EMV el passat dimecres 3/5/2006
|
|
|
